JOSEP ORIHUEL
L'obra
Cels de Sal
I tots els blaus per omplir-te l'ànima
Orihuel estima la vida amb una senzillesa apassionant i això el permet extraure a cada moment, a cada instant, una mirada alternativa a la de la resta de persones. Però a més, Orihuel es capaç de transmetre a un paper eixa visió seua amb una facilitat i nitidesa admirable. Això ens permet no sols identificar-nos amb el sentir del poeta si no traslladar-nos personalment a l’instant observat.
El llibre ha estat prologat per l’artista multidisciplinari Pep Soler i la teclista de Lilit i Dionís, Clàudia Ortolà “Catxumba”. En el seu pròleg l’escriptor denier qualifica a Orihuel com “un personatge d’aquest temps que es situa davant la vida amb la necessitat de compondre’s i recompondre’s a cada pas”.
Per la seua Banda, “Catxumba” descriu la present obra d’Orihuel com “un viatge per la seua mar i pels somriures de la seua gent de caràcter amable i alegre que equilibren el seu univers”. Un món, el del poeta pegolí, on “l’acadèmia i la raó queden desplaçats per a donar pas al súmmum de la creació (poètica en aquest cas): El cor”.
Pels camins dels somnis
Quan quedem per desdejunar a la terrassa de l'ànima?
La primera impressió és que té la frescor de la poesia eròtica més celebrada de Salvat-Papasseit en què sota l’aparença del text senzill i fàcil per al destinatari s’amaga la dificultat del poeta que vol arribar amb tota claredat al lector. Tanmateix el llibre és ple de sorpreses, d’imatges ben construïdes i d’encerts evidents.
Encapçala el recull una citació de Laura, una amiga de l’autor que orienta o quasi diríem que resumeix el sentit de tot el llibre: “La matèria dels somnis és el silenci, el desig, el temor i el soroll, la llum, l’alè, el cor i la tenebra. La materìa dels somnis és la vida”. Potser sense saber-ho, la tal Laura, el cognom de la qual no devem revelar, ha definit precisament la vida amb un manoll de paraules que conformen el canemàs del conjunt poètic que presentem. amb ells tenim una guia clara del mos més recurrents que podem trobar a Pels camins dels somnis.
La delicadesa i l’agosarament en l’ús dels recursos poètics hi fan la resta.
No us conformeu amb la simple lectura dels seus versos, llegiu-los en veu alta, reciteu-los sense por, quan en tingueu ocasió. Els versos, com els somnis, són, si no la vida mateixa, la sal i el pebre que la fa més saborosa.
L'àmbit prohibit
Vine, pren-me els llavis, i fes-los teus, fes-lo vessar.
El món de la poesia és l’infant que alça la mà per agafar la lluna i poeta és tot aquell que recorda com fer-ho i es deixa mullar en l’aparentment irracional fang originari.
Tant el poeta com els músics podem sentir-nos instruments d’un somni. Abans de materialitzar-se formem part d’un món interior de desitjos i anhels que lluny d’estar guiat pel pensament racional, es basa en la intuició. Cursiosament aquest somni pot arribar a esborrar i sorprendre al mateix poeta i als músics que més que saber exactament el que volem fer, ens deixem endur per l’ona de sensacions després de la qual, en silenci, creuarem mirades estupefactes.
Les mateixes sensacions, la mateixa felicitat, l’amor, l’amistat, el desig… és el que recull Josep Orihuel per tradui-ho en poesia. Si et sents còmpilce, benvingut, acabes de creuar l’àmbit prohibit.