GALERIA
Imatges i videos
Recital Cels de Sal
HORITZONS - VIDEOCLIP ANIMAT
Horitzons és un dels poemes centrals de Cels de Sal, una peça on poesia, música i imatge s’entrellacen per crear un viatge emocional cap als llocs on tot és possible.
Aquest videoclip d’animació reinterpreta el poema des d’un llenguatge visual propi, sense l’actuació en directe, però mantenint intacta l’essència: la llum, la mar, i la força dels somnis que ens fan avançar.
Poema: Josep Orihuel
Música: Clàudia Ortolà,
Arranjaments: Diego Mestre i Joan Bou
Edició i animació: INNOVA. Disseny i Comunicació
Forma part de l’espectacle poètic multisensorial Cels de Sal.
L'ATAC DE LES BRUIXES
La foscor, el misteri i la màgia de la nit es barregen amb la força de la natura per acabar transformant-se en esperança i lluita.
QUIETUD-TEMPESTA
Aquests dos poemes, quan es llegeixen junts, ofereixen una rica exploració de l’emoció humana, des de la serenitat continguda fins a la passió desbordant.
MOLARIA IMMOLAR-SE
Una peça provocadora i potent. “Molaria immolar-se” és un dels poemes més crus i intensos recitats per Josep Orihuel
IMMENSITAT
És un exemple de poesia en català on natura i emoció es troben per crear una atmosfera íntima i profunda.
DESITJOS
Aquest poema combina sensibilitat i optimisme, i que mostra com els versos poden obrir camins cap a la llum.
ALBADA
“Albada” és un poema que retrata el despertar del dia i l’arribada de la llum després de la nit. celebra la bellesa del nou dia i el seu simbolisme de renovació.
ESCLAT
La imatge de la llàgrima que es transforma en espurna i traca simbolitza el poder de l’emoció i la força de la memòria. És un dels poemes més intensos del recital.
FAULA
En aquest text, la natura pren vida: les flors, els ocells, les aranyes i les formigues construeixen un món màgic i ple de fantasia..
GYMNOPÉDIE Nº 1
Inspirat en la música d’Erik Satie, és una peça delicada i introspectiva que parla del silenci, de la lluna i dels records que envaeixen l’ànima. Un poema que uneix paraula i música, amb una atmosfera serena i plena de sensibilitat.
ESTEL
“Estel” és un poema d’amor i esperança, un dels poemes més emocionants del recital, capaç de connectar directament amb els sentiments més íntims.
HORITZONS
Josep Orihuel hi recita uns versos plens de simbolisme marí i de missatge universal: tots els horitzons són possibles. Un text que combina somnis, desitjos i esperança, i que convida a mirar endavant amb optimisme.
Recital Pels camins dels somnis
DESPERTARS
“Despertars” obri el llibre Pels camins dels somnis (2004) de Josep Orihuel amb un to ple de vitalitat i sorpresa.
DIA I NIT
“Dia i Nit” és un viatge íntim on l’amor i la natura es fonen. El text té una força evocadora i mística, però manté la intimitat i la tendresa d’una declaració amorosa.
EL MEU PAÍS
“El meu país” és un dels textos més simbòlics del llibre. En poques línies, el poema condensa una idea poderosa: l’amor com a terra i com a força de vida.
COM SI ESTIMÉS LA MEUA TERRA
Aquest poema explora la connexió entre l’amor íntim i l’amor a la terra. A través de la metàfora de dibuixar banderes sobre la pell de l’estimada, l’autor uneix els gestos més personals amb el compromís col·lectiu de lluitar, somiar i perseverar.
PELS CAMINS DELS SOMNIS
Un text vitalista que ens convida a descobrir horitzons nous i a caminar amb la força dels somnis i dels gestos més senzills.
SOMNIS
En aquest poema, la nit es converteix en escenari de màgia i fantasia. Un text carregat de suggeriments visuals, que transforma la cambra en un espai màgic, quasi de conte.
DEBADES ÒBRIC LES FINESTRES
Un dels poemes més intensos i foscos del llibre. És un poema breu però colpidor, on el llenguatge senzill aconsegueix una força emocional profunda.
MOLARIA IMMOLAR-SE
És el poema més colpidor del llibre. Els versos plantegen una successió d’hipòtesis radicals —immolar-se, tallar-se les venes, ofegar-se— per acabar amb una conclusió inesperada: viure la vida. L’efecte és intens i provocador, una reflexió sobre la desesperació i la resistència.
LA FI
Aquest poema parla del moment de deixar enrere els records i iniciar un procés de renaixement. El sol i la llum hi són, però la veu poètica no els percep: només queda l’acció d’anar llevant-se del damunt la càrrega del passat.
